mariarosacarafi

LA PINTURA DE MARIA ROSA CARAFI I CANALS

Jugant amb els colors i amb els contrastos, però sempre fidel a les formes, Maria Rosa Carafí I Canals ens mostra a les seves exposicions què la seva col·lecció d’obres de pintura clara i directa, plena de vitalitat, lluminositat i amb força i ritme, que assosega i atrau i que no pot amagar el caràcter i pa personalitat de la seva autora.

Conjugant els contrastos però tenint cura de no atemptar contra l’harmonia i l’equilibri global, destaca i transmet les sensacions que li desvetllen les coses més quotidianes. Paisatges de natura i urbans, flors, natura morta, racons i visions de cada dia, dels que sap copsar-ne emocions i sensacions i conduir-les, a través del dibuix i dels colors, fins a la percepció del què les mira, amb la naturalitat què caracteritza, també, la manera de ser d’aquesta artista.
(Joaquím Margarit i Palou, La Fura, 2000)

EXPOSICIÓ DE PINTURES Mª ROSA CARAFÍ CANALS A LA SETMANA DEL CENTENARI DE LA DONA TREBALLADORA

Des de l'any 2003 què no havia exposat pintures a Gelida, degut a la Setmana del centenari de la dona treballadora la Regidoria del Pla d'Igualtat, em van demanar per muntar una exposició de les meves obres i amb molt de plaer hi vaig voler participar.

A l'exposició hi vaig posar un total de trenta-sis obres entre; olis, acrílics i aquarel·les. La temàtica, variada, anava des de temes gelidencs i paissatges en general així com l'imatge central i protagonista: La ballarina, en la qual la dona n'és la protagonista i tema de l'exposició centrada en la Dona treballadora.
El contingut de l'exposició, plasmat en la col·lecció de postals de la Sala ho diu tot amb les meves paraules:
"Els colors son importants.
Els colors ens donen vida i plasmar-los en una tela i que d'aquí s'obtingui una obra d'art és meravellós. El món de la pintura ha estat i és la meva gran passió des de sempre he tingut la inquietud de pintar."
Si bé les paraules no tindrien perquè ser el meu fort -doncs ho son els pinzells- també en son significatives.
Fent memòria recordo quan vaig amplià la meva formació amb els pintors Vila Puig i Enric Bertran Messa, representants de l'anomenada "escola olotina" així mateix també vull destacar que vaig treballar dotze anys al taller d'Enric Bertran Messa .
He exposat arreu del país des de 1980 així mateix he guanyat alguns guardons. Com surt a la meva web: "...jugant amb els colors i els contrastos, però sempre fidel a les formes..." el mateix queda manifests en els llibres i d'altres exposicions de temàtica artística de les que guardo especial record s'hi compta la publicació, Catalunya poesia, color i volum, del Pavelló de Belles Arts de la Fira Internacional de Frankfurt, Alemanya i edició del llibre de la Fira dedicat a Catalunya (2007) o les col·leccions: Artistas del siglo XXI o Genios y Figuras (en la seva edició nacional).
(Reproducció de l'article de l'autora en el Llibre de Festa Major de l'any 2011)

Carta d'Ortega Monasterio

Josep Lluís Ortega Monasterio va nèixer al 1918, a Santoña, Cantabria, on va coneixer les primeres cançons de tipus portuari. Als vuia anys es va quedar orfe i va anar a viure a Girona, a la casa familiar d'en Palol d’Organyà, d'on procedia la familia, de tradició carlista. Mentres què estudiava ja va composar les primeres peces. A l'any 66 va composar "El meu avi" i, al llarg de la seva vida en va composar més de cinquanta. A l'any 99 se li va concedir la creu de Sant Jordi per la seva tasca en la divulgació de la havanera.

Joan Maragall, llavors Batlle de Barcelona. Darrera, Joan Rosselló, Batlle de Gelida